Concepte
L’Institut d’Estudis Catalans defineix l’entrevista com “reunió concertada entre dues o més persones, que han de parlar d’un tema que ha estat prèviament acordat”, diferencia per tant l’entrevista d’un encontre casual i no planificat o acordat, com pot ser l’entrevista amb el metge, l’advocat o amb el/la treballadora social.
Característiques
§ Es una reunió formal entre el treballador social i una o més persones del context o usuàries d’un servei social, sanitari, etc.
§ Te una finalitat concreta: descobrir i atendre les necessitats de les persones que atén el servei, establir un pla d’intervenció amb la col·laboració dels usuaris, seguir els acords establerts, modificar actituds, donar suport i obrir noves perspectives de comprensió de situacions familiars o personals adverses, orientar sobre actituds i comportaments adients, etc.
§ Es basa principalment en la comunicació verbal, tot i que els professionals han d’observar i comprendre i utilitzar la comunicació no verbal en l’entrevista.
La comunicació compren molts elements que s’activen durant l’entrevista, destaquem com a més importants els aspectes cognitius, emocionals i culturals. L’entrevista suposa sovint per l’usuari un moment important en la seva vida, a vegades el prendre una decisió llargament ajornada, o la presa de consciència d’un problema que no pot eludir, o tenir d’explicar intimitats doloroses. Això fa que l’emotivitat estigui present en les entrevistes i dificulti a vegades l’expressió clara i ordenada de les idees o missatges que es volen comunicar. La presencia de les emocions i de l’ansietat dificulta la comunicació i el treballador social haurà de comprendre, observar i intentar contenir aquests estats emocional per a poder millorar la comunicació.
També els aspectes culturals: idioma, valors, normes, costums, relació amb els professionals poden ser una dificultat per a la bona comunicació, tant per part del professional com per part de l’usuari. En aquest sentit el treballador social durant l’entrevista haurà de comprovar que l’usuari compren i participa dels missatges comunicacionals que s’estan establint.
Quan als aspectes cognitius son els que el professional ha d’intentar fomentar durant l’entrevista. Si la persona entrevistada esta molt afectada emocionalment no podrà establir un diàleg conscient i responsable, haurà d’esperar que estigui en disposició de pensar i parlar sobre idees i emocions sense estar dominat per aquestes. El professional situa l’entrevista a nivell cognitiu quan pot ajudar a aclarir les emocions i les idees, ajudar a prioritzar les accions, ajudar a prendre decisions, ajudar a valorar situacions laborals, familiars, etc., ajudar a valorar els canvis .....
§ Cal també fer menció a la comunicació no verbal. Per que és una expressió de l’actitud i del estat emocional de la persona entrevistada o del professional: la posició corporal tensa o relaxada. El contacte visual obert o evitatiu. L’expressió facial activa, interessada, comprensiva o bé passiva, distreta, invasiva, etc. El to de veu i la forma de parlar: crida o no se sent, agressiva, culpabilitzada, rígida, etc. També el professional emet missatges a la persona entrevistada que dificultaran o milloraran la comunicació. Bárbara F. Okun (2001) parla de conductes verbals i no verbals que son/no son d’ajuda
§ La relació asimètrica en l’entrevista d’intervenció és una altre característica que la defineix. Si el paper de l’entrevistat és demanar ajut, suport i orientació, el paper del professional és de d’oferir aquest ajut. Per a ser efectiu en el seu paper el treballador social ha de tenir més informació especialitzada en el tema que tracte, ha de poder comprendre i donar el seu diagnòstic o punt de vista de la situació que li presenta l’entrevistat, ha de poder comprendre, acollir i contenir el seu estat emocional, l’ha de poder ajudar a construir o reconstruir les possibles causes o factors que intervenen en la seva situació per a poder prendre decisions i actuar constructivament.
§ Finalment l’entrevista és un feed-back relacional, és a dir la bona entrevista d’intervenció requereix de la col·laboració de l’usuari i de la presència d’una bona relació professional presidida per la confiança i l’actitud activa de l’usuari i de l’empatia l’eficàcia i l’actitud ètica del professional. Si no s’estableix una relació d’acceptació i de col·laboració difícilment es podrà avançar en els objectius. A vegades el propi objectiu de l’entrevista d’intervenció pot ser el intentar crear aquesta vinculació per a poder ajudar
Tipus
a. Tipus d´entrevista segons el grau d´estructuració:
§ Entrevista oberta: Tot i que l´entrevista es dirigeix cap a un fi concret, no s´estableix amb anterioritat un esquema a seguir. Les preguntes son de tipus obert i conviden a l´entrevistat a parlar, i li donen l´oportunitat de respondre expressant els seus punts de vista, les seves opinions i emocions, de la forma i en la seqüència en què el fets siguin evocats. L´entrevistador intervé molt poc, deixa a l´usuari una total llibertat per a expressar i posar de manifest el seu problema.
§ Entrevista estructurada: Entrevista totalmente preparada i disenyada amb un fi especific. Existeix un guia de preguntes realitzar i ordre d´aquestes. No serveixen per profunditzar en situacions complexes. Aquest tipus d´entrevista son emprades en recerca i en estudis epidemiològics.
§ Entrevista semiestructurada: Te un grau intermig d´estructuració. L´entrevistador dispossa d´un guió de les qüestions bàsiques que cal tractar i permet a l ´usuari que més enllà de les qüestions, organitzi el seu propi discurs. Aixó, suposa cert nivell de flexibilitat en la comunicació.
b. Tipus d’entrevista d’intervenció en relació als objectius
Es important aclarir que l’entrevista en si mateixa és un procés i un procés de diferents entrevistes en el seguiment d’una intervenció individual o familiar.
Per tant, el treballador social pot planificar entrevistes amb una finalitat concreta com per exemple: Mediar entre membres d’una família amb dificultats, o bé propiciar que una persona tingui una conducta més assertiva. Per aquestes finalitats es poden necessitar unica entrevista o necessitar vàries entrevistes del mateix tipus, focalitzades en l’objectiu concret i emprant una mateixa tècnica fins que la persona hagi comprès el seu problema o decidit prendre una decisió. Poden també convinar-se dos tipus d’entrevista, per exemple, suport i control, contenció i clarificació, etc.
Alguns objectius a l´entrevista: Contenció, Suport, Clarificació, Ventilació, reforç, motivación, intepretacio, empowerment, mediació, negociación, assertivitat, etc
c. Tipus d’entrevista en relació al procés metodològic
§ Entrevista d’acollida o primera entrevista: on s´inicia el procés d´intervenció. La finalitat es doble. Per una banda, atendre l´estat emocional, la preocupació de l´entrevistat i oferir una actitud d´acceptació i de suport per iniciar una relació d´ajuda. Per altre banda, el professional iniciarà l´observació i la investigación sobre el propi usuari, la seva demanda, detecció de necessiats, etc.
A vegades ja en la primera entrevista ja es dona el procés d’estudi, diagnòstic i intervenció i el cas queda resolt. En altres situacions l’estudi de situacions complexes requerirà més entrevistes d’estudi-intervenció.
§ Entrevista d’observació i estudi: Es caracteritza per la necessitat d’explorar més profundament la situació que presenta l’usuari, recollir informació i aprofundir en la comprensió global de quines són les possibles causes dels problemes actuals, quin paper juga cada un dels membres implicats, si hi moltes resistències a la col·laboració i al canvi o si es tracte de donar més elements a la família per a comprendre millor o des d’un punt de vista diferent la situació que els afecte, si cal canviar hàbits i actituds, si es poden utilitzar recursos que desconeixen, etc. Al mateix temps es poden donar informacions sobre ajuts i recursos que corresponen a les demandes i a la preocupació de l’entrevistat.
§ Entrevista de valoració diagnòstica: Es tracta del moment metodològic en el que el professional exposa als usuaris la seva impressió diagnostica de la situació de conflicte que presenten i els proposa diferents alternatives d’actuació i d’evolució del problema i les conseqüències possibles de cada una d’elles.
§ Entrevista d’intervenció: En les entrevistes d’intervenció específica el professional decidirà com treballar amb els usuaris i aplicarà diferents tècniques (veure apartat anterior sobre finalitat de les entrevistes) i models assistencials.
§ Entrevista de finalització o derivación: La finalització d’un procés d’ajut s’ha de formalitzar, s´ha de dedicar una entrevista per a valorar l’esforç esmerçat i els resultats obtinguts. Es també un moment per a comunicar a l’usuari la consideració i la importància que ha tingut pel professional i valorar la relació establerta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario