Desplegament legislatiu vigent a Catalunya
- Estatut d’Autonomia de 1979
Catalunya inicia la recuperació de la seva autonomia política l’any 1979, amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de 1979 i, per tant, també la possibilitat d’organitzar les seves institucions assistencials tot desenvolupant un marc jurídic adient que sigui la base de l’exercici de les seves responsabilitats polítiques al mateix temps que garanteixi els drets de la seva ciutadania. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya atorga a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en assistència social i també la competència en el desenvolupament legislatiu i l’execució de la legislació bàsica de l’Estat en matèria de seguretat social.
- Llei 26/1985, de 27 de desembre, de serveis socials
L’any 1985 es defineix el model actual de serveis socials a Catalunya mitjançant la primera llei de serveis socials de Catalunya, la Llei 26/1985, de 27 de desembre, de serveis socials. Aquesta llei és producte de consens parlamentari i aborda dimensions funcionals i organitzatives de forma innovadora. La seva gran aportació va ser la dels principis inspiradors: responsabilitat pública, reconeixement i promoció de la iniciativa social, descentralització, desconcentració, coordinació i participació són els principis que emmarquen el sistema; prevenció, integració i globalitat són les pautes per al treball social.
- Llei 4/1994. de 20 d’abril, d’administració institucional, descentralització, desconcentració i coordinació dels Sistema català de serveis socials.
L’any 1994 la Llei 4/1994, de 20 d’abril, d’administració institucional, descentralització, desconcentració i coordinació del Sistema català de serveis socials, constitueix una iniciativa del Govern de la Generalitat de Catalunya per avançar en la consolidació dels drets dels ciutadans als serveis socials. Els objectius d’aquesta llei són estructurar funcionalment i territorialment el Sistema català de serveis socials, definir la Xarxa Bàsica de Serveis Socials de Responsabilitat Pública i determinar a quines administracions públiques correspon la titularitat, la gestió i el finançament.
- Decret legislatiu 17/1994, de 16 de novembre
El conjunt d’aquesta normativa (les dues lleis anteriors) queda refós i substituït per una sola peça legislativa, el Decret legislatiu 17/1994, de 16 de novembre. El Decret legislatiu 17/1994, preveu el desplegament reglamentari de molts dels seus preceptes alhora que habilita el Govern per a fer-ho.
Així, a partir d’aquest decret es va anar desplegant diferent legislació en matèria de serveis socials: el Decret legislatiu de regulació del Sistema català de serveis socials (1996), la Llei que regula les accions inspectores i de control de les entitats i establiments de serveis socials (1996) i altres.
- Estatut d’autonomia de 2006
L’article 166 de l'Estatut atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de serveis socials, voluntariat, protecció de menors i promoció de les famílies i estableix que aquesta competència inclou, en tot cas, la regulació i l’ordenació de l’activitat de serveis socials, les prestacions tècniques i les prestacions econòmiques amb finalitat assistencial o complementàries d’altres sistemes de previsió pública; la regulació i l’ordenació de les entitats, els serveis i els establiments públics i privats que presten serveis socials a Catalunya; la regulació i l’aprovació dels plans i els programes específics dirigits a persones i col·lectius en situació de pobresa o de necessitat social, i la intervenció i el control dels sistemes de protecció social complementària privats.
D’altra banda, l’article 165 atribueix a la Generalitat l’organització i la gestió del patrimoni i dels serveis que integren els serveis socials del sistema de la seguretat social a Catalunya, l’ordenació i l’exercici de les potestats administratives sobre les institucions, les empreses i les fundacions que col·laboren amb el sistema de la seguretat social en matèria de serveis socials, i el reconeixement i la gestió de les pensions no contributives.
- Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials.
Amb l’aprovació d’aquesta llei s’obre un procés dirigit a enfortir els serveis socials i se’ls atorga la solidesa derivada del principi d’universalitat i de dret subjectiu. Així, es pot considerar que la llei és el punt inicial d’un període de consolidació del nou model de serveis socials de Catalunya, universals i garantits. Aquest període ha de servir perquè es porti a terme un conjunt d’actuacions públiques –desplegament reglamentari de les previsions de la llei, planificació estratègica, concertació de serveis, finançament dels ens locals, descentralització, establiment d’òrgans de coordinació i avaluació de resultats, entre d’altres– encaminades a l’adaptació del model preexistent fins a arribar a assolir un nou model consolidat i d’acord amb la realitat social.
En aquest marc, cadascuna de les parts –les institucions de la Generalitat de Catalunya, el món local, les entitats prestadores de serveis, els òrgans de participació– han d’anar treballant per portar a terme les diferents actuacions que els pertoquen en aquest procés de consolidació.
La Llei 12/2007 de serveis socials es va aprovar l’octubre del 2007. Deroga el text refós aprovat pel Decret legislatiu 17/1994 (la legislació vigent en matèria de serveis socials fina a llavors) i altres disposicions que s’oposin al que estableix aquesta llei o la contradiguin. La llei va entrar en vigor l’1 de gener de 2008, llevat de la disposició addicional novena ( que modifica la Llei 13/2006 en el que té a veure amb l’aprovació de les prestacions econòmiques de dret de concurrència), que va entrar en vigor l’endemà de la publicació de la llei en el Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, concretament el 19 d’octubre de 2007.
La llei preveu, en la disposició transitòria quarta, que durant el període de desplegament reglamentari continuaran essent d’aplicació els decrets en matèria de serveis socials que no han estat derogats explícitament o que no contradiuen la llei.
La nova Llei de serveis socials de Catalunya va venir precedida per la Llei de promoció de l’autonomia personal i d’atenció a la dependència (LAPAD) una llei de caràcter estatal que va aprovar el Congrés dels Diputats l’any 2006. Aquesta llei estableix el dret universal garantit a prestacions socials i sanitàries a les persones dependents i preveu un desplegament per fases que s’inicia el 2007 amb les persones amb el grau més alt de dependència i que és previst que finalitzi l’any 2015.
La nova Llei de serveis socials de Catalunya estableix que el sistema de promoció de l’autonomia personal i d’atenció a la dependència es vincula a la xarxa de serveis socials d’atenció pública, entesa aquesta com el conjunt de serveis i centres de serveis socials de Catalunya que són acreditats per la Generalitat per gestionar les prestacions incloses en la llei o en la cartera de serveis socials. La disposició final segona estableix que el dret a les prestacions d’atenció a la dependència i la promoció de l’autonomia personal s’ha de fer efectiu d’acord amb el calendari d’aplicació progressiva de la Llei de l’Estat 39/2006, amb les adaptacions que, si escau, faci la Generalitat d’acord amb la normativa. D’aquesta manera, per al període 2008-2009 es garanteixen les prestacions per a les persones amb dependència severa que necessiten ajuda extensa.
Disposició addicional segona de la Llei de Serveis Socials
Estableix que la cartera de serveis socials 2008/09 ha d’arribar a un primer nivell d’objectius de dotació de serveis, i per tant ha d’incloure els requisits següents:
a) Les àrees bàsiques de serveis socials han de tenir una dotació de tres diplomats en treball social i dos diplomats en educació social per cada 15.000 habitants.
b) La dotació de professionals dels equips d’atenció a la infància i l’adolescència i dels equips de valoració de les persones amb discapacitat s’ha d’incrementar el 50%.
c) Els serveis d’ajuda a domicili han d’arribar a atendre el 4% de les persones de 65 o més anys.
d) El nombre de persones ateses pel servei de teleassistència domiciliària ha d’arribar a 24.000.
e) L’assistència tecnològica, el servei d’assistent personal i les ajudes instrumentals destinades a mantenir o millorar l’autonomia personal que tinguin caràcter de dret subjectiu han d’arribar, d’acord amb els programes individuals d’atenció, a les persones en situació de dependència de grau III, d’acord amb la classificació que estableix la Llei de l’Estat 39/2006.
f) El nombre d’hores d’atenció dels serveis d’atenció precoç ha d’arribar a una mitjana de 1’2 hores setmanals i a un mínim de 25.000 usuaris.
g) El nombre de places en serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents s’ha d’incrementar el 50%.
h) El nombre de places de residències i centres de dia de gent gran, residències, llars residències, centres de dia, centres d’atenció especialitzada i centres ocupacionals per a persones amb discapacitat o amb malaltia mental s’ha d’incrementar el 20%.
i) S’han de dotar les places d’acolliment residencial per a infants i adolescents que calguin per a atendre les necessitats detectades.
Principis rectors de la Llei de serveis socials
L’article 5 de la Llei de serveis socials estableix els 17 principis rectors del sistema públic de serveis socials:
a) Universalitat: Els poders públics han de garantir a tothom l’accés als serveis socials i llur ús efectiu en condicions d’igualtat, equitat i justícia redistributiva. Aquest principi no exclou, però, que l’accés es pugui condicionar al fet que els usuaris compleixin determinats requisits i paguin una contraprestació econòmica per assegurar la coresponsabilitat entre els usuaris i les administracions públiques i la sostenibilitat del sistema.
b) Igualtat: S’ha de poder accedir als serveis socials i s’han de poder utilitzar sense cap mena de discriminació arbitrària per raó de les circumstàncies personals, de gènere, socials o territorials. Tanmateix, aquest principi és compatible amb una discriminació positiva si aquesta es justifica en una recerca de la igualtat real i facilita la integració social.
c) Responsabilitat pública: Els poders públics han de garantir la disponibilitat dels serveis socials mitjançant la regulació i l’aportació dels mitjans humans, tècnics i financers i dels equipaments necessaris pera garantir els drets reconeguts. També n’han d’assegurar la planificació, la coordinació, el control, la continuïtat del servei si se’n determina la necessitat, l’execució i l’avaluació amb criteris d’equitat, justícia social i igualtat.
d) Solidaritat: les polítiques i actuacions de serveis socials s’han de basar en la solidaritat i la justícia socials coma principi inspirador de les relacions humanes, amb l’objectiu de cooperar al benestar general.
e) Participació cívica: El funcionament dels serveis socials ha d’incorporar la participació de la ciutadania en la programació, l’avaluació i el control. També s’ha de garantir la participació dels usuaris en el seguiment i en l’avaluació de la gestió dels serveis.
f) Globalitat: Els serveis socials han de donar resposta integral a les necessitats personals, familiars i socials considerant conjuntament els aspectes relatius a la prevenció, l’atenció, la promoció i la inserció.
g) Subsidiarietat: Inclou els principis de proximitat i descentralització. Els serveis socials s’han de prestar en l’àmbit personal més proper als usuaris.
h) Prevenció i dimensió comunitària: Les polítiques de serveis socials han d’actuar sobre els causes dels problemes socials i han de prioritzar les accions preventives i l’enfocament comunitari de les intervencions socials.
i) Foment de la cohesió social: Els serveis socials han de contribuir a la cohesió social incorporant elements que afavoreixin la inclusió i integració social.
j) Normalització: Els serveis socials s’han de prestar a través dels mitjans habituals, evitant els serveis que separin les persones de llur unitat de convivència i de la comunitat o que no les integrin, a fi d’afavorir que s’insereixin en els activitats familiar, laborals i socials.
k) Coordinació: El sistema de serveis socials s’ha de fonamentar en l’actuació coordinada entre esl diversos sistemes de benestar social, que inclouen l’educació, la salut, les pensions, el treball i l’habitatge, entre els administracions públiques i entre aquestes i la societat civil organitzada, amb la finalitat d’establir actuacions coherents i programes d’actuació conjunts.
l) Atenció personalitzada i integral: Els serveis socials han d’assegurar una atenció personalitzada mitjançant la valoració integral de la situació personal, familiar i comunitària de la persona usuària.
m) Respecte pels drets de la persona: Les actuacions en matèria de serveis socials han de respectar sempre al dignitat de la persona i els seus drets.
n) Foment de l’autonomia personal: Els serveis socials han de facilitar que les persones disposin de les condicions adequades per a desenvolupar els seu projectes vitals, dins la unitat de convivència que desitgin, d’acord amb la naturalesa dels serveis i llurs condicions d’utilització.
o) Economia, eficiència i eficàcia: Els serveis socials s’han de gestionar amb criteris d’economia, eficiència i eficàcia.
p) Qualitat dels serveis: El sistema de serveis socials ha d’aplicar criteris d’avaluació de la qualitat dels programes, les actuacions i les prestacions, prenent com a referència el concepte de qualitat de vida i vetllant perquè els serveis i els recursos s’adaptin a les necessitats socials i al desenvolupament de la comunitat.
q) Continuïtat dels serveis: El sistema de serveis socials ha de garantir la continuïtat en el temps de les prestacions establertes per llei o reglament i n’ha de millorar la gestió i la qualitat, sense que es produeixi una reducció o supressió injustificada de qualsevol dels serveis que integren el sistema.
No hay comentarios:
Publicar un comentario