La Llei 12/1983 de 14 de juliol d’Administració Institucional de la Sanitat i els Serveis Socials a Catalunya, la Llei 26/1985 de 27 de desembre de Serveis Socials de Catalunya, la Llei 4/1994 de 20 d’abril d’administració institucional, de descentralització, de desconcentració i de coordinació del Sistema Català de Serveis Socials i el Decret Legislatiu 17/1994, pel qual s’aprova la refosa de les lleis anteriors, fan una proposta de sistema de serveis socials que ha servit per avançar en la responsabilitat pública de les administracions i per a establir un sistema de participació dels agents implicats. Aquesta normativa estableix els antecedents de la Llei 12/2007 d’11 d’octubre de Serveis Socials.
El dia 03 d’octubre de 2007 el Ple del Parlament va debatre el Projecte de Llei de Serveis Socials i finalment va aprovar la Llei. Aquesta llei entra en vigor el dia 01 de gener de 2008.
Estructura de la Llei
La Llei 12/2007 de Serveis Socials Catalana consta de 111 articles ordenats en IX títols, de 9 disposicions addicional, 6 disposicions transitòries, 1 disposició derogatòria i 2 disposicions finals.
- Títol I: defineix els objectius i les finalitats dels serveis socials, desenvolupa els principis rectors i fa una aproximació als destinataris dels serveis socials.
- Títol II: regula el sistema de serveis socials de responsabilitat pública i n’ordena l’estructura, les funcions i les prestacions.
- Títol III: estableix el règim competencial i organitzatiu. El capítol I regula les competències de les administracions públiques. El capítol II regula l’organització territorial dels serveis, basada en el principi de subsidiarietat, i ordena la descentralització. El capítol III regula la planificació dels serveis socials. El capítol IV regula la coordinació i la col·laboració interadministratives. El capítol V regula el paper dels professionals en els serveis socials.
- Títol IV: regula la participació cívica en tots els nivells dels serveis socials.
- Títol V: regula el finançament dels serveis socials.
- Títol VI: regula el paper de la iniciativa privada social i mercantil en els serveis socials i ordena l’actuació de les administracions públiques amb relació a les entitats privades.
- Els Títols VII, VIII i IX: regulen la formació i la recerca en els serveis socials, la qualitat en els serveis socials, la qualitat dels serveis socials i la inspecció, el control i el règim sancionador.
En les disposicions addicionals podem destacar les relacionades amb la promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, el nivell d’objectius de les prestacions garantides en la cartera de serveis socials pels anys 2008 i 2009.
En la disposició derogatòria s’estableix que es deroguen el text refós aprovat pel Decret Legislatiu 17/1994 i les altres disposicions que s’oposin al que estableix aquesta llei o la contradiguin.
La Llei finalitza incorporant un annex amb el catàleg classificat de serveis i prestacions socials del sistema català de serveis socials (base per poder elaborar la Cartera de serveis)
Objecte de la Llei
1. Garantir l’accés universal als Serveis Socials.
2. Els serveis socials es prestin amb els requisits i estàndards de qualitat.
Sistema de Serveis Socials
El sistema de serveis socials és integrat pel conjunt de recursos, equipaments, projectes, programes i prestacions de titularitat pública i privada destinats a assegurar el dret de les persones a viure dignament durant totes les etapes de la vida mitjançant la cobertura de llurs necessitats personals bàsiques (són les de subsistència i qualitat de vida de la persona) i de les necessitats socials (les que repercuteixen en l’autonomia personal i el suport a la dependència, en una millor qualitat de vida personal, familiar i de grup, en les relacions interpersonals i socials i en el benestar de la col·lectivitat).
Sistema públic de serveis socials
El sistema públic de serveis socials és integrat pels serveis socials de titularitat pública i els de titularitat privada acreditats i concertats per l’Administració, i s’organitzen i configuren la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública.
Principis rectors del sistema públic de serveis socials
Els principis del sistema públic són els següents: universalitat, igualtat, responsabilitat pública, solidaritat, participació cívica, globalitat, subsidiarietat, prevenció i dimensió comunitària, foment de la cohesió social, normalització, coordinació, atenció personalitzada i integral, respecte pels drets de la persona, foment de l’autonomia personal, economia, eficiència i eficàcia, qualitat dels serveis, continuïtat dels serveis.
Accés als sistema públic de serveis socials
Tenen dret a accedir al sistema públic de serveis socials els ciutadans i ciutadanes dels estats membres de la Unió Europea empadronats en un municipi de Catalunya.
Les persones que no siguin ciutadanes dels estats membres de la Unió Europea poden accedir al sistema públic de serveis socials, d’acord amb el que estableixi la legislació en matèria d’estrangeria.
Drets de les persones usuàries dels serveis socials
Les persones usuàries dels serveis socials tenen dret a: accedir a l’atenció social sense cap tipus de discriminació, disposar d’un pla d’atenció social individual, rebre serveis de qualitat, rebre de manera continuada els serveis en situació de necessitat, rebre una atenció urgent en les situacions que no puguin esperar el torn ordinari, tenir assignat un o una professional de referència (àrea bàsica de serveis socials), renunciar a les prestacions i els serveis concedits (mentre no afecti als interessos de menors o persones incapacitades o presumptament incapaces), escollir en rebre un servei social o un altre, participar en la presa de decisions en el procés d’intervenció acordat, confidencialitat en les dades, dret a la informació suficient i entenedora (sobre els serveis i les prestacions, valoració de la seva situació, intervenció, presentar suggeriments i queixes i accedir als seus expedients individuals sense anotacions dels professionals).
Deures de les persones usuàries dels serveis socials
Les persones usuàries dels serveis socials tenen els següents deures: facilitar les dades imprescindibles per valorar la situació, complir els acords i seguir el pla d’atenció social, comunicar els canvis que puguin afectar a prestacions, destinar la prestació per la finalitat a la qual s’ha concedit, retornar els diners rebuts indegudament, comparèixer davant de l’Administració, conducta basada en el respecte mutu, tolerant i col·laboradora, respectar la dignitat i els drets del personal dels serveis com a persones i com a treballadors, atendre a les indicacions del personal (que no atemptin a la dignitat) i comparèixer a les entrevistes, tenir-ne cura de les instal·lacions, complir les normes i procediment per a l’ús de les instal·lacions, contribuir al finançament del cost del centre o servei si així s’estableix.
Estructura del sistema públic de serveis socials
Els Serveis Socials Bàsics
Són el primer nivell del sistema públic de serveis socials i tenen un caràcter polivalent, comunitari i preventiu. Inclouen els equips bàsics (integrats per equips multidisciplinars), els serveis d’ajuda a domicili i de teleassistència i els serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents.
Els serveis socials bàsics s'organitzen territorialment en àrees bàsiques de serveis socials. Cada àrea bàsica pren com a base el municipi i s'organitza sobre una població mínima de 20.000 habitants. La gestió de l’àrea bàsica en municipis de més de 20.000 habitants és competència dels ajuntaments.
L'àrea bàsica de serveis socials ha d'agrupar els municipis de menys de 20.000 habitants. En aquest cas, la gestió de l'àrea bàsica correspon a la comarca o a l'ens associatiu creat amb aquesta finalitat.
Funcions:
1. Detectar situacions de necessitat personal, familiar i comunitària en llur àmbit territorial.
2. Informació, orientació i assessorament a les persones en relació als drets i els recursos socials i a les actuacions a què poden tenir accés.
3. Valorar i fer el diagnòstic social, socioeducatiu i sociolaboral de les situacions de necessitat social.
4. Proposar i establir el Programa Individual d’atenció a la dependència i de promoció de l’autonomia personal.
5. Revisar el programa individual d’atenció a la dependència quan correspongui.
6. Acomplir les actuacions preventives, el tractament social o socioeducatiu i les intervencions necessàries en situacions de necessitat social i fer-ne l’avaluació.
7. Intervenir en els nuclis familiars o convivencials en situació de risc social, especialment si hi ha menors.
8. Impulsar projectes comunitaris i programes transversals, especialment els que cerquen la integració i la participació socials de les persones, les famílies, les unitats de convivència i els grups en situació de risc.
9. Prestar serveis d’ajuda a domicili, teleassistència i suport a la unitat familiar o de convivència, sens perjudici de les funcions dels serveis socials sanitaris a domicili.
10. Prestar serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents.
11. Orientar l’accés als serveis socials especialitzats, especialment els d’atenció diürna, tecnològica i residencial.
12. Promoure mesures d’inserció social, laboral i educativa.
13. Gestionar prestacions d’urgència social.
14. Aplicar protocols de prevenció i d’atenció davant de maltractaments a persones dels col·lectius més vulnerables.
15. Gestionar la tramitació de les prestacions econòmiques, amb els equips professionals dels altres sistemes de benestar social, amb entitats del mon associatiu i amb les que actuen en l’àmbit dels serveis socials.
16. Informar a petició de jutges i fiscals sobre la situació personal i familiar de persones afectades per causes judicials.
Els serveis socials especialitzats
Els serveis socials especialitzats donen respostes a situacions o necessitats que requereixen una especialització tècnica o la disposició de recursos determinats. Es presten per mitjà de centres, serveis, programes i recursos dirigits a persones i col·lectius que requereixen una atenció específica.
S’organitzen en xarxa sobre el territori atenent el principi de descentralització, les característiques dels nuclis de població i la incidència de les necessitats que cobreixen.
Funcions:
1. Donar suport tècnic als serveis socials bàsics i col·laborar-hi, en les matèries de llur competència.
2. Valorar i diagnosticar les situacions de necessitat social, i fer altres valoracions especialitzades, que no es poden abordar des d’un servei bàsic, tenint en compte els corresponents informes de derivació.
3. Oferir un tractament especialitzat a les persones en situació de necessitat que no puguin ser ateses pels serveis socials bàsics corresponents o intervenir amb relació a aquestes persones.
4. Acomplir actuacions preventives de situació de risc i necessitat social corresponent al seu àmbit de competència.
5. Valorar i determinar l’accés a prestacions econòmiques pròpies d’aquest nivell d’actuació, d’acord amb el marc legal específic.
6. Promoure, establir i aplicar mesures d’inserció social, laboral, educativa i familiar.
7. Fer el seguiment i l’avaluació de les mesures de protecció i l’elaboració i el control dels plans de millorament.
8. Gestionar centres, equipaments, programes, projectes i prestacions específiques.
9. Coordinar-se amb els serveis socials bàsics, amb els equips professionals dels altres sistemes de benestar social, amb les entitats associatives i amb les que actuen en l’àmbit dels serveis socials especialitzats.
Prestacions del sistema públic de serveis socials
Les prestacions del sistema públic de serveis socials poden ser de serveis, econòmiques i tecnològiques.
- De serveis: són les actuacions i les intervencions acomplertes per equips professionals, que tenen com a finalitat la prevenció, el diagnòstic, la valoració, la protecció, la promoció, l’atenció i la inserció.
- Econòmiques: són prestacions dineràries amb la finalitat d’atendre determinades situacions de necessitat.
- Tecnològiques: són aquelles que per mitjà d’un producte atenen necessitats socials de la persona. Inclouen: l’assistència tecnològica i la teleassistència domiciliària, les ajudes instrumentals destinades a mantenir o millorar l’autonomia personal i altres de naturalesa semblant que s’estableixi normativament.
La Cartera de serveis socials
La Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública determina el conjunt de prestacions a través de la Cartera de Serveis. Aquesta ha de definir cada tipus de prestació, la població destinatària, l’establiment o equip professional (perfils i ràtios) i estàndars de qualitat, i ha d’incloure la necessitat d’una valoració professional prèvia i d’una prova objectiva que n’acrediti la necessitat.
La Cartera de Serveis ha de ser aprovada per Decret del Govern i té vigència quadriennal. La llei de pressupostos ha d’especificar la tipologia i població destinatària, mitjançant el Pla Estratègic de Serveis Socials. S’estableix en la Cartera de Serveis un primer nivell d’objectius (2008-2009) de dotació de serveis que garanteixi un primer conjunt de prestacions.
Pla estratègic de serveis socials
El Govern ha d’aprovar el Pla Estratègic de serveis socials per ordenar el conjunt de mesures, recursos, accions necessaris per assolir els objectius de la política de serveis socials. En el procés d’elaboració hi ha d’haver un procés de participació amb la intervenció del Consell de Coordinació de Benestar Social, el Consell General de Serveis Socials i el Comité d’Avaluació de Necessitats de Serveis Socials.
Es desplega mitjançant plans sectorials que poden tenir vigència pluriennal fins un màxim de quatre.
El paper del professionals dels serveis socials
L’organització del sistema públic de serveis socials ha de tenir el personal suficient amb la formació, la titulació, els coneixements, l’ estabilitat laboral, la capacitat, el reconeixement social i laboral i les aptituds que calguin per a garantir l’eficiència i l’eficàcia en la prestació dels serveis socials, i en funció de la població, les característiques geogràfiques del territori i les necessitats específiques.
Com a mesures de suport i protecció les administracions responsables del sistema públic de serveis socials han de garantir als professionals la supervisió, suport tècnic i formació permanent.
L’administració competent pot adoptar mesures destinades a protegir la identitat i les altres circumstàncies personals si cal per a complir les funcions encomanades i per a prestar correctament el servei.
Coordinació
Es crea el Consell de Coordinació de Benestar Social, que ha de vetllar per l’equitat territorial i l’articulació dels serveis socials amb els sistemes d’educació, salut, cultura, ocupació, habitatge i justícia. El Comité d’Avaluació de Necessitats de Serveis Socials és l’òrgan tècnic encarregat d’estudiar les necessitats socials i avaluar l’eficiència i la qualitat dels serveis socials bàsics i el sistema d’informació social (integra les dades relatives a l’atenció social del sector públic i sector privat).
El Sistema d’Informació Social garanteix la disponibilitat de la informació relatives a les prestacions i a la Cartera de Serveis i integra les dades relatives a l’atenció social del sector públic i del sector privat.
Participació cívica en els serveis socials
Establiment dels òrgans de participació següents: Consell General de Serveis Socials (òrgan superior de participació format per entitats i les associacions manifestament representatives dels ciutadans i d’àmbit dels serveis socials), Consells territorials de serveis socials (òrgan de participació formats pels ens locals supramunicipals) i els Consells locals de serveis (a nivell municipal) i supramunicipals.
Finançament
Sistema de finançament mixt que garanteixi la sostenibilitat: les aportacions finalistes en serveis socials dels pressupostos de l’Estat + aportacions dels pressupostos de la Generalitat + les aportacions dels pressupostos dels ajuntaments i d’altres ens locals + herències intestades si correspon d’heretar a la Generalitat + obres socials de caixes d’estalvis + aportacions d’altres entitats privades i les dels usuaris.
S’establirà un cost de referència dels serveis (a tenir en compte tant en els centres de titularitat pública com en els centres privats acreditats), un mòdul social (cost dels serveis d’atenció personal, educativa i social que són sempre a càrrec de l’Administració) i l’import de la participació de la persona usuària (copagament), amb un sistema de bonificacions.
Serveis Socials Bàsics: Ajuntaments + Administració de la Generalitat + copagament persones usuàries (SAD I SAT). Aportació de la Generalitat segons el Pla Estratègic de Serveis Socials i la Cartera de Serveis Socials (Conveni quadriannual) no inferior al 66 %.
Serveis Socials Especialitzats: el finançament dels serveis socials especialitzats correspon a l’administració o entitat que n’és titular.
Formació i recerca en serveis socials
La Generalitat, en col·laboració amb els municipis i els altres ens locals, ha d’adoptar mesures necessàries per a fomentar l’acompliment d’activitats i programes adreçats a la formació i el millorament de les capacitats del personal professional de serveis socials i a la recerca i la innovació tecnològica en aquesta matèria.
Qualitat
Potenciació de la qualitat assistencial, fins a mesures de control, inspecció i seguiment dels aspectes qualitatius. La qualitat és un dels objectes de la Llei i és un principi rector. Es crea el Pla de qualitat, que és l’instrument bàsic per assegurar el desenvolupament i l’aplicació dels criteris de qualitat, i forma part del Pla estratègic de serveis socials.
Inspecció, control i règim d’infraccions i sancions
La funció d’inspecció i control sobre els serveis socials és exercida pel departament competent en aquesta matèria.
Les infraccions poden ser lleus, greus o molt greus. Els subjectes responsables de la infracció són les persones físiques o jurídiques titulars dels serveis o establiments socials i els gestors i directius d’aquestes, o les persones usuàries o beneficiàries de prestacions.
- Dins del marc del sistema públic de serveis socials es configura una xarxa d’atenció a la dependència i a la vida autònoma sistema català d’Autonomia i Atenció a la Dependència (creat amb caràcter general per la Llei de l’Estat 39/2006).- S’estableix com annex un catàleg classificat de serveis i prestacions socials del sistema català de serveis socials, base prèvia per a elaborar la cartera de serveis socials i perquè el Govern l’aprovi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario