INTERDEPARTAMENTAL DE LA RENDA MÍNIMA D’INSERCIÓ. REGULACIÓ LEGAL. ORGANISMES COMPETENTS. REQUISITS. CONTINGUT DEL PROGRAMA. COMPETÈNCIES DELS SERVEIS SOCIALS BÀSICS

REGULACIÓ LEGAL

La Llei 10/1997, de 3 de juliol de la Renda Mínima d’Inserció contempla aquesta com un instrument d’inserció mitjançant un tractament integral de les situacions de pobresa i marginació. Trobem decrets posteriors pel seu desplegament.

Decret 339/2006, de 5 de setembre , de desplegament de la Llei 10/1997. Aquest decret té dos objectius:

1.    Una modificació de determinats preceptes que figures en el vigent Decret 306/1998, modificat pel Decret 118/2001, i pel Decret 316/2001.

2.    Disposar d’un text legal de referència com a desenvolupament de la Llei de la renda mínima d’inserció,que fos el resultat de la fusió dels tres decrets abans esmentats amb la inclusió de canvis.

DRET SUBJECTEIU, ESTABLERTA PER LLEI

ORGANISMES COMPETENTS

La RMI es gestiona mitjançant la Comissió Interdepartamental de la RMI que actua com a òrgan de direcció i coordinació de les funcions del Departament de Treball i Indústria i del Departament de Benestar i Família (actualment Acció Social i Ciutadania).

Aquesta Comissió està formada per 9 vocals: 3 seran els/les directors/es generals de l’ICASS, de la Direcció General de Formació Professional i Educació Permanent, i d’Economia Cooperativa, Social i d’Autoocupació; 2 nomenats pel/per la conseller/a de Treball i Indústria, 2 nomenats pel/per la conseller/a de Benestar i Família (actualment Acció Social i Ciutadania), 1 de nomenat pel/per la conseller/a d’Educació i Universitats i 1 nomenat pel conseller/a de Justícia.

REQUISITS

Els requisits per ser titular de les prestacions de la RMI són els següents:

1.    Estar empadronat en qualsevol municipi de Catalunya.

2.    Acreditar residència continuada a Catalunya, com mínim 1 any d’antelació a la data de sol·licitud. Poden ser sol·licitants les persones que acreditin que, dels darrers 5 anys, han residit 4 a Catalunya de forma continuada. Exemptes: persones retornades i dones que han deixat el seu lloc de residència per evitar maltractaments a ells o als seus fills i que han arribat a Catalunya i es trobin en situació de pobresa severa.

Les persones sol·licitants estrangeres que visquin a Catalunya han d’acreditar la seva residència legal.

3.    Constituir una llar independent, com a mínim 1 any. Exemptes: persones amb menors o disminuïts al seu càrrec.

4.    Edat compresa entre els 25 i els 65 anys. Poden ser menors de 25 anys si tenen menors o disminuïts al seu càrrec, o bé si estan en situació de risc social.

5.    No disposar de mitjans econòmics necessaris per atendre les necessitats bàsiques de la vida. Es consideren en aquesta situació les persones o les unitats familiars que no hagin tingut durant els dotze mesos anteriors a la data de la sol·licitud uns ingressos superiors a la prestació de la renda mínima d’inserció que correspongui al mateix període. No s’aplicarà el que disposa aquest apartat respecte el període de dotze mesos quan s’acrediti trobar-se en una situació de pobresa severa, i que no ha obtingut cap ingrés en el mes anterior a la sol·licitud.

6.    Comprometre’s a participar en les activitats que formen part del PIR (pla individual d’inserció i reinserció social i/o laboral). Dissenyades per poder articular fórmules d’inserció o reinserció social i laboral adaptades a la situació, capacitades de les persones o famílies. Es recollen en el conveni d’inserció, signat pel titular i la resta de beneficiaris de la unitat familiar majors d’edat, susceptibles de rebre mesures d’inserció, un cop aprovat el PIR.

No tenen accés a la prestació econòmica de la RMI:

1.    Persona sol·licitant o membre de la unitat familiar que rep altra prestació pública que l’import superi el de la RMI.

2.    Persona sol·licitant o membre de la unitat familiar que hagi causat baixa voluntària en el treball en l’últim any. No s’aplicarà si acredita que es troba en una situació de pobresa severa.

3.    Persona sol·licitant o membre de la unitat familiar que estiguin en situació d’acomiadament laboral improcedent, expedients de regulació de feina i que hagin de rebre una quantia superior al comput anual de la RMI.

4.    Si la persona sol·licitant o membre de la unitat familiar percep o ha percebut de manera indeguda qualsevol mena de prestació plública, en els últims 5 anys, per causes atribuïbles a la persona titular. No s’aplicarà si acredita que es troba en una situació de pobresa severa.

5.    Persona sol·licitant o membre de la unitat familiar que tinguin béns mobles o immobles que, per les seves característiques, indiquen que existeixen béns materials suficients per atendre la seva subsistència. La titularitat de l’habitatge habitual no implica la denegació.

6.    Les persones que ho sol·licitin i visquin amb d’altres persones que reben una RMI. No s’aplicarà si acredita que es troba en una situació de pobresa severa.

7.    Si la persona sol·licitant que legalment té dret a percebre una pensió alimentària del cònjuge o d’altres parents no la rep i no ha interposat la corresponent reclamació judicial. S’exceptuen els casos en què no s’ha efectuat per causes no imputables a la persona destinatària.

Es considera que una persona es troba en una situació de pobresa severa quan està en una situació d’emergència social, desarrelament o marginació social greu.

CONTINGUT DEL PROGRAMA

La finalitat de la RMI és prestar el recolzament adequat a totes les persones que ho necessiten per atendre les necessitats bàsiques per viure en la societat, amb els recursos convenients per al seu manteniment, així com per afavorir la seva inserció o reinserció social i laboral.

La RMI aconsegueix els seus objectius mitjançant l’elaboració d’un Pla Individual d’Inserció i Reinserció Social i Laboral (PIR).

El PIR ha de contenir el diagnòstic de la situació personal i familiar i la comprovació dels medis econòmics de la unitat familiar, si procedeix; els objectius temporalitzats que s’han d’aconseguir, la periodicitat de la relació amb l’equip, mètode que s’ha de seguir i concreció d’accions a seguir.

El PIR pot compendre l’aplicació coordinada d’aquestes actuacions i prestacions (totes o algunes):

1.    Prestacions d’urgència i rescabalament: des del moment que la disgnòsi de cada cas permet preveure la incorporació d’una persona o unitat familiar a un pla individual d’inserció i comença la seva elaboració, aquesta persona o unitat familiar ha de rebre aquest tipus de prestacions a càrrec de les administracions locals corresponents. La concessió d’aquestes prestacions no implica necessàriament l’aprovació del Pla.

2.    Suport a la integració social: constitueix aquesta intervenció, les actuacions que tenen per objecte ajudar als beneficiaris a superar situacions de desestabilització personal i familiar que són causa de la seva manca d’integració social.

3.    Accions de formació d’adults: consisteix en proporcionar formació instrumental i bàsica encaminada a la inserció o reinserció social.

4.    Suport a la inserció laboral: el Departament de Treball i Indústria exerceix les actuacions de motivació, orientació laboral i formació ocupacional i de suport per a la inserció laboral.

5.    Prestació econòmica:  té caràcter periòdic. La quantia està en funció de les càrregues familiars de la perceptora. La finalitat és atendre les necessiatst d’aliments i subsistència.

Es determinen altres prestacions complementàries segons les situació de la persona o de la unitat familiar.

COMPETÈNCIES DELS SERVEIS SOCIALS BÀSICS

Segons estableix l’article 8 del Decret 339/2006, de 5 de setembre, tant els ajuntaments com els consells comarcals han de preparar i elaborar els projectes de PIR mitjançant els serveis socials bàsics.

Les persones professionals dels serveis socials bàsics tenen les funcions següents segons el decret, en aquesta matèria:

1.    La recepció o la detecció de casos o persones i famílies creditores de la RMI.

2.    La preparació i l’elaboració de cada projecte de pla individual d’inserció i reinserció social i/o laboral (PIR).

3.    El seguiment i l’avaluació dels PIR, assegurant la integració i coherència de les diferents mesures.

LA LLEI 13/2006 REGULADORA DE LES PRESTACIONS SOCIALS A CATALUNYA. INDICADOR DE RENDA DE SUFICIÈNCIA DE CATALUNYA. TIPOLOGIA DE LES PRESTACIONS. DIAGNÒSTIC. GESTIÓ I COMPETÈNCIES

LA LLEI 13/2006 REGULADORA DE LES PRESTACIONS SOCIALS A CATALUNYA.

L’objecte de la llei

És regular les prestacions socials de caràcter econòmic que s’emmarquen en l’ordenament jurídic aplicable a les prestacions econòmiques d’assistència social.

Beneficiaris

Són beneficiàries les persones residents legalment a Catalunya que es troben en situació de necessitat, a les quals s’otorga la prestació amb la finalitat de pal·liar aquesta situació.

Estructura de la llei

La llei s’estructura en quatre capítols.

En el primer capítol es defineix els conceptes bàsics que fan comprensible el conjunt de la llei (objecte de la llei, la naturalesa de les prestacions econòmiques, el finançament, els beneficiaris, el caràcter i la creació de les prestacions, la forma de les prestacions segons la previsió de la durada de la situació de necessitat, l’abonament que es pot fer al proveïdor del servei, les causes de suspensió i extinció, les incompatibilitats amb altres prestacions i la col·laboració entre les administracions públiques).

En el segon capítol es defineix la situació de necessitat com la situació derivada de qualsevol contingència que es produeix en la vida d’una persona i que li impedeix de fer front a la manutenció, a les despeses pròpies de la llar, la comunicació i el transport, i també a totes les despeses imprescindibles per a poder tenir una vida digna. Els factors determinants de la valoració de necessitat són els ingressos econòmics amb relació a l’indicador de renda de suficiència establert per llei.

El tercer capítol regula el procediment administratiu de concessió de les prestacions, les unitats administratives a qui correspon la gestió i la jurisdicció contenciosa administrativa competent pel coneixement de les impugnacions.

El capítol quart estableix les classes de prestacions.

Les disposicions transitòries fixen l’indicador de renda de suficiència.

En les disposicions finals s’estableix la necessitat de fer les previsions pressupuestàries per a atendre les prestacions i es fixa l’entrada en vigor.

INDICADOR DE RENDA DE SUFICIÈNCIA DE CATALUNYA

Una de les novetats més importants de la Llei és la creació de l’Indicador de Renda de Suficiència (IRS). Aquest vol ser el llindar que fixa la quantitat mínima amb la qual una persona pot viure dignament a Catalunya tenint en compte el nivell de vida de la comunitat. La quantitat de l’IRS s’estableix en la Llei de pressupostos de la Generalitat, i per l’any 2007 en 531’7 €/mes. Però en l’any 2007 només s’aplicarà el 75%, el 2008 el 80 % i el 2010 ha d’arribar al 100 €. Aqueta quantitat s’incrementa d’un 30% per cada membre de la unitat familiar o de la unitat de convivència que no té patrimoni ni ingressos. La funció d’aquest indicador és doble, d’una banda disposar d’un estàndard per determinar què s’entén per situació de necessitat, i d’altra establir la quantia de les prestacions a atorgar.

L’IRS permet valorar si hi ha o no necessitat: “s’entén que hi ha manca de recursos econòmics quan els ingressos personals són inferiors a l’IRS” (art.15.3)

Situació de necessitat (art12): es defineix com qualsevol contingència que impedeixi fer front a les despeses essencials per al manteniment propi o de les persones de la unitat de convivència. S’entén com “despeses essencials” les de manutenció, les derivades de l’ús de la llar, les que faciliten la comuniació i el transport bàsics, i totes les que siguin imprescindibles per viure dignament.

Per avaluar la situació de necessitat es tindrà en compte “el patrimoni, els ingressos econòmics i les consicions socials del beneficiari/a” (art15.1)

IRSC 2008: 544,48 € (a l’any 7622,76 €, mensual * 14 (El percentatge de l’indicador de renda de suficiència que han d’assolir les prestacions establertes per aquesta llei a l’any 2008 és el del 80 % i del 100 per l’any 2010)

IPREM: Indicador Públic d’Efectes Múltiples, 516,90 € per l’any 2008.

TIPOLOGIA DE LES PRESTACIONS.

PRESTACIONS DE CARÀCTER SUBJECTIU

Prestació per a joves extutelats

-Destinada a joves que han estat tutelats un mínim de 3 anys per la DGAIA

i han arribat a la majoria d’edat.

-       És temporal , dels 18 als 21, i sempre que es visqui fora del nucli familiar.

-       S’han de tenir uns ingressos inferiors al percentatge legalment establert garantit de l’IRS (la quantia és equivalent al percentatge establert per l’IRSC i es cobrarà íntegrament, mentre sumada als ingressos laborals, no sumi 2 vegades aquest percentatge de l’IRSC).

-       S’ha de seguir un programa d’inserció establert per l’òrgan competent.

Prestació per al manteniment de les despeses de la llar dels cònjuges o familiars supervivents

-       Per a persones que no poden atendre amb els seus ingressos les despeses de manteniment dels serveis de la llar habitual per efecte que el cònjuge o el familiar fins a 2on grau de consanguinitat o afinitat amb qui compartia despeses ha mort.

-       El límit d’ingressos anual per a tots els conceptes no ha de superar una quantia que fixa cada any la Llei de Pressupostos (no pot ser inferior a l’IRS).

-       La quantia mensual de la prestació també la fixa cada any la llei de Pressupostos (es pot reduir proporcionalment l’import segons el nivell d’ingressos)

-       Els ingressos totals anuals del beneficiari més la prestació establerta no por ser inferior a l’IRS.

Prestació complementària per a pensionistes de la modalitat no contributiva, per invalidesa o jubilació

-       Hi tenen dret els perceptors de PNC que no facin cap activitat laboral compatible.

-       Cal haver tingut l’any anterior uns ingressos o rendes, exclosa la PNC i la Renda Mínima d’Inserció, que no excedeixin l’import del percentatge legalment establert de la PNC, en còmput anual.

-       La quantia també é l’import equivalent al percentatge legalment establert de la PNC. La suma del complement de la prestació més la PNC no pot superar en cap cas l’IRS.

Prestació per l’acolliment de menors d’edat tutelats per la Generalitat

-       Destinada a atendre les despeses de manteniment d’un/a menor tutelat/ada per la Generalitat en mesura d’atenció en la pròpia família o en acolliment en família extensa o en família aliena (en les dues últimes, inclòs acolliment preadoptiu)

-       Si és atès en la pròpia família, el límit d’ingressos d’aquesta ha de ser, per a tots els conceptes, igual o inferior al percentatge legalment garantit de l’IRS. S’incrementarà un 30% pels membres de la unitat familiar –1 (es comptarà el menor acollit, els discapacitats compten per 2).

-       La quantia es fixa cada any a través de la llei de pressupostos.

Prestació per atendre necessitats bàsiques

-       Per atendre necessitats bàsiques  de persones que no treballen o no es poden incorporar al món laboral i que:

1.    tenen una discapacitat del 65% o mé, o tenen més de 65 anys

2.    no cobren cap tipus de pensió de la seguretat social

3.    els ingressos de la unitat de convivència per tots els conceptes no han de superar l’IRS  incrementat un 30% per cada membre a partir del segon.

- L’import de la prestació és la diferència entre el percentatge legalment garantit de l’IRS i els ingressos propis. En cap cas la prestació pot superar el resultat de PNC + prestació complementària establerta.

Especialment adreçades a persones que cobrin FAS (Fons d’Assistència social/ SOVI)

PRESTACIÓ ECONÒMIQUES DE DRET DE CONCURRÈNCIA

La creació de prestacions socials de caràcter econòmic proveïdes amb limits pressupostaris s’ha de dur a terme tenint en compte criteris de prelació de l’estat de necessitat, per la qual cosa s’ha d’obrir un procediment de concurrència pública (convocatòria pública). Les prestacions econòmiques de dret de concurrència es creen per un acord de Govern. Les sol·licituds un cop valorades s’ordenaran segons situació de necessitat i s’otorgaran per ordre de prelació fins exhaurir la partida disponible.

PRESTACIONS ECONÒMIQUES D’URGÈNCIA SOCIAL

Tenen la finalitat d’atendre situacions de necessitats puntuals, urgents i bàsiques, de subsistència, com l’alimentació, el vestit i l’allotjament. Aquestes prestacions es financies amb càrrec dels pressupostos dels ens locals.

DIAGNÒSTIC. GESTIÓ I COMPETÈNCIES

Diagnòstic

Els expedients de les prestacions socials de caràcter econòmic de dret subjectiu s’inicien a sol·licitud de la part interessada. Les prestacions de dret de concurrència es poden iniciar d’ofici o a instància de part. En tots els casos l’ens o l’òrgan gestor ha de demanar, si escau, a l’ajuntament o al consell comarcal, un informe relatiu al beneficiari o beneficiària que, com a mínim, ha de valorar la situació de necessitat i indicar si la persona viu sola o forma part d’una unitat familiar o unitat de convivència.

Gestió i competències

La gestió de les prestacions socials de caràcter econòmic correspon al departament corresponent en matèria d’assistència social o a les entitats que hi estan vinculades. Aquesta gestió es pot delegar als ens locals en aplicació del text refòs de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

La gestió de les prestacions econòmiques d’urgència social correspon als ens locals, d’acord amb el règim que els és aplicable.

ELS SERVEIS SOCIALS A CATALUNYA. ORGANITZACIÓ I COMPETÈNCIES DE LES DIFERENTS ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES: L’ADMINISTRACIÓ LOCAL. INSTRUMENTS DE PLANIFICACIÓ I COORDINACIÓ INSTITUCIONAL

ELS SERVEIS SOCIALS A CATALUNYA. ORGANITZACIÓ I COMPETÈNCIES DE LES DIFERENTS ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES: L’ADMINISTRACIÓ LOCAL.

Organització

La Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials estableix en el seu Títol III el règim competencial i organitzatiu.

El Capítol II del Títol III estableix l’organització territorial dels serveis socials. Segons la llei els serveis socials de Catalunya s’organitzen territorialment.

 Les àrees bàsiques de serveis socials són la unitat primària de l’atenció social als efectes de prestació dels serveis socials bàsics. Cada àrea bàsica pren com a base el municipi i s’organitza sobre la població mínima de 20.000 habitants. La gestió de l’àrea bàsica en municipis de més de 20.000 habitants és competència dels ajuntaments. L’àrea bàsica ha d’agrupar els municipis de menys de 20.000 habitants, en aquest cas, la gestió correspon a la comarca o a l’ ens associatiu creat per aquesta finalitat.

Els serveis especialitzats, la seva organització territorial, s’ha de basar en les demarcacions territorials supramunicipals, llevat d’alguns supòsits especials. Els municipis o les comarques de més de 50.000 habitants podran constituir una demarcació territorial per la seva organització, i podran gestionar els serveis per delegació de la Generalitat si ho sol·liciten.

 Competències de les diferents administracions públiques

Segons la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, es determinen les competències de les administracions públiques de Catalunya.

COMPETÈNCIES DEL GOVERN DE LA GENERALITAT, en matèria de Serveis Socials (art. 28)

1.    Impulsar les mesures legislatives necessàries en matèria de serveis socials.

2.    Desplegar per reglament legislació de serveis socials.

3.    Desplegar els plans i els programes generals de serveis socials.

4.    Establir les directrius i les prioritats de la política general de serveis socials.

5.    Aprovar la Cartera de Serveis.

6.    Ordenar els Serveis Socials i establir les directrius i els criteris i les fórmules de coordinació general del sistema i de coordinació transversal entre els departaments de la Generalitat si cal per a millorar la gestió i l’eficàcia de la política de serveis socials.

7.    Establir els criteris i els estàndards mínims de qualitat dels diversos serveis socials.

8.    Establir els criteris bàsics sobre el règim jurídic aplicable als serveis socials públics, per a l’accés als serveis i per a la participació, si escau, dels usuaris en llur finançament.

9.    Coordinar l’execució de les polítiques públiques en matèria contra la violència masclista, coordinar i impulsar les accions dels departaments de la Generalitat, i col·laborar amb les administracions locals i amb les entitats d’iniciativa social.

10. Les que atribueixin expressament les lleis.

COMPETÈNCIES DEL DEPARTAMENT COMPETENT, en matèria de serveis socials (art.29)

1.    Adoptar les mesures necessàries per a aplicar les directrius que el govern estableix en matèria de serveis socials, i per a desplegar i executar les disposicions i acords que adopti.

2.    Elaborar els plans i els programes generals de serveis socials i fomentar la iniciativa social, i avaluar els seus objectius.

3.    Adoptar les mesures necessàries per a aplicar la cartera de serveis socials.

4.    Col·laborar i cooperar amb els municipis i els altres ens locals en aplicació de les polítiques de serveis socials.

5.    Crear, mantenir, avaluar i gestionar els centres, serveis, recursos, equipaments, projectes i programes relatius als serveis socials especialitzats.

6.    Complir les funcions de registre, autorització, garantia de qualitat i acreditació dels serveis socials.

7.    Exercir la inspecció, el control i la potestat sancionadora, llevat de les potestats reconegudes al Govern.

8.    Gestionar les prestacions de serveis socials que li corresponguin.

9.    Establir instruments de recollida d’informació i fer-ne el tractament estadístic als efectes de les polítiques de serveis socials, i també establir els elements bàsics i comuns del Sistema d’Informació Social.

10. Establir els criteris generals per a finançar, concertar i comprar serveis.

11. Promoure i fomentar les fórmules de gestió conjunta dels serveis socials de competència local.

12. Fomentar la participació ciutadana, l’associacionisme, el voluntariat i altres formes d’ajuda mútua.

13. Elaborar i seguir programes de sensibilització social.

14. Desenvolupar programes formatius per al personal encarregat de la prestació dels serveis socials.

15. Fomentar l’estudi i la recerca.

16. Les que li atribueixin les lleis o reglaments i aquelles que calguin i no estiguin atribuïdes a un altre departament o una altra administració pública.

COMPETÈNCIES DELS MUNICIPIS, en matèria de serveis socials (art. 31)

1.    Estudiar i detectar les necessitats socials en llur àmbit territorial.

2.    Crear i gestionar els serveis socials necessaris, tant propis com delegats per altres administracions, d’acord amb la cartera de serveis i el Pla estratègic corresponent.

3.    Elaborar plans d’actuació local en matèria de serveis socials i participar, si escau, en el pla d’actuació de l’àrea bàsica corresponent.

4.    Establir els centres i els serveis corresponents a l’àmbit propi dels serveis socials bàsics.

5.    Complir les funcions pròpies dels serveis socials bàsics.

6.    Promoure la creació dels centres i els serveis corresponents dels serveis socials especialitzats i gestionar-los, en coordinació amb l’Administració de la Generalitat i l’ ens local supramunicipals corresponents, d’acord amb la cartera de serveis i el pla estratègic corresponent.

7.    Col·laborar amb l’Administració de la Generalitat en l’exercici de les funcions d’inspecció i control en matèria de serveis socials.

8.    Exercir les funcions que li delegui l’Administració de la Generalitat.

9.    Participar en l’elaboració dels plans i els programes de la Generalitat en matèria de serveis socials.

10. Coordinar els serveis socials locals, els equips professionals locals dels altres sistemes de benestar social, les entitats associatives i les que actuen en l’àmbit dels serveis socials bàsics.

Nota: les comarques supleixen els municipis de menys de 20.000 habitants en la titularitat de les competències pròpies dels serveis socials bàsics, que aquests municipis no estiguin en condicions d’assumir.

COMPETÈNCIES DELS ENS LOCALS SUPRAMUNICIPALS, en matèria de serveis socials (art.32)

1.    Donar suport tècnic, econòmic i jurídic als ens gestors de les àrees bàsiques de serveis socials.

2.    Oferir serveis d’informació i documentació a les àrees bàsiques de serveis socials.

3.    Programar els serveis socials en llur àmbit territorial, el pla estratègic corresponent i la cartera de serveis socials i convocar la taula territorial amb els Consells Comarcals i els ajuntaments de més de 20.000 habitants.

4.    Promoure i gestionar els serveis, les prestacions i els recursos propis de l’atenció social especialitzada.

5.    Promoure l’associacionisme i els projectes comunitaris per aconseguir la millor cobertura de les necessitats socials.

INSTRUMENTS DE PLANIFICACIÓ I COORDINACIÓ INSTITUCIONAL

Instruments de Planificació

-       Pla estratègic de serveis socials*: aquest pla ha d’aplicar uns criteris d’una perspectiva general per a ordenar el conjunt de mesures, recursos i accions necessaris per a assolir els objectius de la política de serveis socials, segons la llei.

L’elaboració d’aquest pla correspon al departament amb competència en matèria de serveis socials i s’ha d’aprovar pel Govern.

* En l’elaboració hi ha un procés participatiu del Consell de Coordinació de Benestar Social, del Consell Gral. De SS.SS i del Comité d’Avaluació de Necessitats de SS.SS. Planificació gral. Correspon al Govern veure art 37 de la llei i 38.

-       Plans sectorials: el pla estratègic s’ha de desplegar mitjançant plans sectorials, amb vigència pluriennal (màxim 4 anys). Aquests poden tenir caràcter transversal i tenint en compte les diferents situacions de necessitat.

Coordinació Institucional

La coordinació i col·laboració interadministratives es regulen en el Títol III, capítol IV de la llei.

Existeixen dos òrgans de coordinació :

-       Consell de Coordinació de Benestar Social: òrgan encarregat de coordinar les polítiques públiques en matèria de serveis socials, vetllar per llur equitat territorial i articular-les amb els sistemes d’educació, salut, cultura, ocupació, habitatge i justícia. Integrat per representats dels ens locals i de la Generalitat.

-       Comitè d’Avaluació de Necessitats de Serveis Socials: òrgan tècnic encarregat d’estudiar les necessitats socials de la població i d’avaluar l’eficiència i qualitat dels SS.SS. Té caràcter consultiu.

La llei estableix que l’Administració de la Generalitat i els ens locals col·laboren en aplicació de les polítiques de serveis socials, d’acord amb les competències assignades.

La Generalitat ha d’establir convenis quadriennals de coordinació i cooperació interadministratives amb els ens locals supramunicipals, les comarques i els ens de més de 20.000 habitants, a fi de garantir, en l’àmbit territorial corresponent, la coresponsabilitat en la prestació de serveis i l’estabilitat dels serveis i dels seus professionals.   

El Sistema d’Informació Social garanteix la disponibilitat de la informació relatives a les prestacions i a la Cartera de Serveis i integra les dades relatives a l’atenció social del sector públic i del sector privat.

LA POLÍTICA SOCIAL EN LA UNIÓ EUROPEA. ELS PROGRAMES D’ACCIÓ SOCIAL. ELS FONS DE COHESIÓ ECONÒMICA I SOCIAL. PROGRAMA PER A COL·LECTIUS DE POBLACIÓ AMB ESPECIALS DEFICULTATS FÍSIQUES, PSÍQUIQUES I SENSORIALS. MARGINACIÓ SOCIAL

La política social de la Unió Europea és complexa. Si ens centrem en el tractat de la Unió Europea del 2004, s’aprecia clarament que l’eix de la política social  és el treball. A fi d’assolir els objectius de la Carta Social Europea i de la Carta Comunitària de drets socials fonamentals dels treballadors es donarà suport a una sèrie d’àmbits relacionats amb el treball. Entre aquests s’indiquen els que estan més directament vinculats amb els serveis socials:

-       La seguretat i la protecció social dels treballadors.

-       La integració de les persones excloses del mercat laboral.

-       La igualtat entre homes i dones pel que fa a les oportunitats de mercat.

-       La lluita contra l’exclusió social.

-       La modernització dels sistemes de protecció social.

La Cohesió Econòmica, Social i Territorial

Els Fons de Cohesió Econòmica i Social tenen com objectiu reduir les diferències entre els nivells de desenvolupament de les diverses regions i l’endarreriment de les regions més desfavorides. Es defineixen diverses regions d’especial atenció, com són les zones rurals, les afectades per la transició industrial i les regions que pateixen desavantatges naturals o demogràfiques. És important assenyalar que la Unió inclou entre els factors de “desequilibri territorial” els socials.

Programes d’Acció Social de la UE

La Unió Europea ha desenvolupat un ampli nombre d’accions i programes encaminats a potenciar els objectius de les polítiques socials i reforçar l’acció dels Estats Membres. La relació és àmplia:

1.    Lluita contra l’exclusió social i marginació.

2.    ENEA: millora de la mobilitat de la gent gran.

3.    Lluita contra la discriminació.

4.    Igualtat d’oportunitats home-dona.

5.    DAPHNE: lluita contra la violència exercida sobre infants, joves i dones.

6.    Igualtat entre l’home i la dona en la cooperació al desenvolupament.

7.    EQUAL: lluita contra les desigualtats en el mercat laboral.

8.    FSE-Objectiu-3: suport a les polítiques d’educació, formació i ocupació.

9.    Accions innovadores del FSE.

10. INTI: integració de nacionals de països tercers.

11. Suport a l’Estratègia europea per a l’Ocupació.

12. Salut i seguretat al treball.

13. Integració de temes de discapacitats en altres polítiques

14. Ciutadania europea.

Prestacions econòmiques puntuals públiques i privades. Tipus. Gestió.

1. Ajuts a nivell municipal

Dependrà de l´ajuntament pel que opositeu

2. Ajuts a nivell autonòmic

2.1.        Ajuts d’atenció social a persones amb discapacitat (PUA). Departament d’Acció social i ciutadania, ICASS.

Aquests ajuts (de dret de concurrència) són per facilitar els recursos econòmics necessaris per al desenvolupament de l'autonomia personal de les persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial per millorar-ne la qualitat de vida i fomentar la integració social. Van dirigits a les persones que tinguin reconegut el grau de discapacitat del 33% o superior, que compleixen determinats requisits (entre ells no superar certs ingressos econòmics).

Existeix un llistat de conceptes pels quals es pot sol·licitar, entre altres: audífons, llit articulat, matalàs antiescares, alçavàter, grua, ajuts de transport, adquisició/adaptació de vehicle, etc...

-       Gestió

La sol·licitud s’ha de dirigir a l’ICASS dins del termini anual establert. Es pot presentar a qualsevol oficina d’Acció ciutadana de la Generalitat. Els SSB de MiR proporcionen informació i recullen les sol·licituds que després deriven a l’ICASS.

2.2.        Ajut per a l’adaptació o l’accessibilitat de l’habitatge de persones amb discapacitat. ICASS, Departament d’Acció social i ciutadania.

Aquest Programa (de dret de concurrència) té per objecte fomentar les inversions per a l'adaptació o l'accessibilitat de l'habitatge habitual de la persona amb discapacitat i mobilitat reduïda per tal de fer-lo accessible i funcional, i facilitar la seva autonomia personal, mitjançant l'atorgament d'ajuts a fons perdut, d'acord amb les bases que s'especifiquen a la convocatòria que es publica anualment. Van dirigits a les persones que tinguin reconegut el grau de discapacitat del 33% o superior, que compleixen determinats requisits (entre ells no superar certs ingressos econòmics).

Existeix un llistat de conceptes pels quals es pot sol·licitar, entre altres: adaptació de la cambra de bany, cuina, ascensor, rampes, etc...

-       Gestió

La sol·licitud s’ha de dirigir a l’ICASS dins del termini anual establert. Es pot presentar a qualsevol oficina d’Acció ciutadana de la Generalitat. Els SSB de MiR proporcionen informació i recullen les sol·licituds que després deriven a l’ICASS.

2.3.        Prestació econòmica d’especial urgència per al pagament de lloguer o quotes d’amortització hipotecària. Departament de medi ambient i habitatge. Secretaria d’habitatge.

Són ajuts (de dret de concurrència) a fons de caràcter personal per fer front a rebuts de lloguer impagats o quotes d'amortització hipotecària i s'atorguen per atendre situacions d'especial urgència a fi de garantir la permanència continuada a l'habitatge de la persona sol·licitant i de la seva unitat de convivència.

Van dirigits a persones amb rebuts impagats de lloguer o d'amortització del préstec hipotecari amb ingressos baixos o moderats, que resideixin a Catalunya, i que l’habitatge sigui la seva residència permanent i habitual. Han de ser titulars d’un contracte d’arrendament de l’habitatge o d’un crèdit hipotecari per a l’adquisició de l’habitatge, i complir tots els requisits de la convocatòria.

La quantia mensual del lloguer no pot superar els 950 €, i la de la quota d’amortització del crèdit hipotecari els 1200 €. L’import màxim de la prestació a atorgar és de 3.000 €.

-       Gestió

La sol·licitud s’ha de presentar a qualsevol de les oficines d’acció ciutadana, a la Secretari d’habitatge o a Adigsa, dins el termini anual establert. Els SSB de MiR proporcionen informació i recullen les sol·licituds que després deriven a la Secretaria d’habitatge. En aquests casos, els tècnics dels SSB realitzen un informe social que adjunten a la sol·licitud.

2.4.         Prestacions econòmiques i ajuts per a famílies amb infants. Generalitat de Catalunya, Departament d’Acció social i ciutadania, Secretaria de polítiques familiars i drets de ciutadania.

La prestació econòmica de caràcter universal per infant a càrrec s'adreça a les famílies amb infants menors de tres anys i a les famílies nombroses o monoparentals amb nens menors de sis anys. Pel que fa a la prestació econòmica per part, adopció, tutela o acolliment múltiple es destina a les famílies en les quals s'ha donat una d'aquestes situacions durant el 2009 o el 2010. Aquestes dues prestacions no depenen del nivell de renda de la família i són compatibles amb altres ajuts. Es tracta de prestacions garantides.

Van dirigides a:

* Prestació econòmica de caràcter universal per infant a càrrec: 

A les famílies amb infants menors de tres anys i a les famílies nombroses o monoparentals amb filles i fills menors de sis anys.

Import prestació 2010: 638 €/any (infants menor de 3 anys) i 754 €/any (infants menor de 6 anys en famílies nombroses o monoparentals).

* Prestació econòmica de caràcter universal per part, adopció, tutela o acolliment múltiple:

A les famílies residents a Catalunya que hagin tingut un part múltiple o bé hagin adoptat, tutelat o acollit dos o més infants de forma simultània.

Import prestació 2010: 633 € (famílies amb part doble), 1020 € (famílies amb part triple) i 1224 € (famílies amb parts quàdruples o més).

-       Gestió:

S’entregarà la sol·licitud corresponent juntament amb al documentació requerida a qualsevol de les oficines d’acció ciutadana.

2.5.        Programa de retorn voluntari de persones immigrades cap als seus països d’origen. Generalitat de Catalunya, Departament d’acció social i ciutadania, Secretaria per a la immigració.

El Programa de Retorn Voluntari és un recurs per als serveis socials dels ajuntaments i altres entitats públiques i privades sense afany de lucre. Ofereix ajut econòmic a les persones estrangeres immigrades en situació de vulnerabilitat i que desitgen retornar al país d'origen perquè ha fracassat el seu projecte migratori. Es tracta d’una prestació de dret de concurrència.

La Secretaria per a la Immigració gestiona el retorn voluntari a través de dues organitzacions:

• L’organització internacional per a la immigració (OIM)
• Creu Roja Barcelona

És un programa que té com a destinataris principals persones estrangeres immigrades en situació regular o irregular, i els familiars directes (cònjuge i fills menors d'edat), que acreditin una estada mínima a Espanya de 6 mesos seguits, que es trobin en condicions d'alta vulnerabilitat i amb greus problemes econòmics i d'integració, i que compleixin els requisits específics.

Ofereix:

• Informació i ajut en la tramitació de la documentació necessària per a la tornada.
• Bitllets per al viatge de tornada.
• Petit ajut econòmic per a la reintegració al país d'origen, variable segons els casos.

-       Gestió:

La poden gestionar els SSB o les ONG, que ha de remetre el model d’informe amb tota la documentació corresponent,  signat per un treballador social col·legiat, a qualsevol de les dues organitzacions mencionades anteriorment.

3. Ajuts a nivell privat

Diferents ONL proporcionen ajuts econòmics puntuals a diferents col·lectius i en diferents conceptes. La gestió dels mateixos normalment es realitza mitjançant un informe social dels SSB sol·licitant la seva col·laboració en base a un pla de treball. Algunes de les entitats amb qui més col·laboren els SSB són:

• Càritas
• Acció solidària contra l’atur
• Associació espanyola contra el càncer
• Oncolliga

CONSELL LOCAL DE SERVEIS SOCIALS

La nostra societat cada cop s’ha tornat més complexa i diversa, la gestió de la diversitat es cada cop més un factor de gran importància en l’atenció a les persones i la gestió dels interessos comuns que porta a terme l’administració públiques.

Per altra banda, aquesta heterogeneïtat i diversitat d’interessos, dificulta la cohesió social i es generen espais de vulnerabilitat social.

Paral·lelament al canvi social, es produeix un canvi en relació a les relacions entre l’administració i l’administrat, es passa d’un model receptiu a un model proactiu, en el qual es demanda la participació dels ciutadans i el compromís  envers la societat a la qual pertanyen.

Es així doncs, que s’estimula a la societat civil per tal que aquest adquireixi una implicació en  la gestió del interessos de comunitat, aquesta implicació pot donar-se per pròpia iniciativa dels grups comunitaris o be ser estimulada , i dinamitzada des de l’administració publica, parlant-ne alguns autors llavors de la participació institucionalitzada.

Ja a la Constitució Espanyola de 1978, es reconeix el dret dels ciutadans a participar en els assumptes públics, facilitant llur incorporació ne igualtat de condicions per la seva participació.

A nivell local, tant la Llei de Bases estatal del 1985 com la de Règim Local de Catalunya, es troben en linia amb l’anterior, facilitant espais de participació ciutadana a través de la creació d’òrgans sectorials i/o territorials per la gestió dels assumptes municipals.

És des d’aquest model que es produeix un canvi important en Serveis Socials  arrel de la Llei de 12/2007 de Serveis Socials de Catalunya, on el tema de la participació ciutadana és objecte de declaració i de regulació per part de la norma fonamental en Serveis Socials, a través títol  quart , articles 46 al 58,  de l’esmenada Llei.

Cal considerar però que es tracta d’una nova visió de l’administració, entesa com a relacional , i actuant sota els seus principis, i que a la pràctica implica que la participació de la ciutadania s’ha de portar a terme en tot el procés de la vida dels Serveis Socials, no nomes en l’etapa de planificació, com era majoritàriament habitual, sinó a la planificació , seguiment i avaluació.

Aquesta participació té la finalitat d’integrar la deliberació en els processos de presa de decisions per adequar el sistema de serveis socials a les necessitats de les persones i la seva diversitat, essent els objectius d'aquesta participació la implicació de tota la societat en els assumptes socials, la prevenció de la fragmentació social, la innovació en la prestació dels serveis i el reforçament de les xarxes socials de suport.

La llei de serveis socials estableix com a òrgan superior de participació en matèria de serveis socials el Consell General de Serveis Socials, que té els seus antecedents en la Llei 26/1985, de 27 de desembre, de serveis socials de Catalunya. L'actual llei incorpora uns canals de participació més amplis que l'anterior, substituint els existents consells sectorials per comissions sectorials i ampliant els òrgans del Consell General amb una comissió funcional de seguiment del desenvolupament de la gestió i la programació dels serveis socials. Crea, també, els consells territorials, els consells municipals i els consells supramunicipals de serveis socials com a canals de participació cívica en el sistema de serveis socials, la constitució dels quals encomana als ens locals perquè els estableixin en base a uns mateixos criteris. Finalment estableix la participació també en l'àmbit dels centres de serveis socials.

EL Decret 202/2009 de 22 de desembre d’organització i de coordinació del Sistema Català de Serveis Socials, desenvolupa a nivell reglamentari els òrgans de participació ciutadana i associativa i els de coordinació previstos respectivament a la Llei, indicant quins son els òrgans de participació : Consell General de Centres(de competència autonòmica), Consells territorials, Consells de participació de centres i Consells local municipals o supramunicipals de   Serveis Socials, entre d’altres.

Consell Local de Serveis Socials

Els consells territorials, municipals i supramunicipals de l'Administració Local es regeixen per la Llei de serveis socials, per les disposicions de la respectiva administració local que determinin la seva constitució, composició i règim de funcionament, per l'ordenament local en allò que resulti d'aplicació i en el Decret 202/2009 d’organització i coordinació del Sistema català de Serveis Socials, trobant-se adscrits a l’administració local.

Al capítol tercer del decret 202/2009 regula els Consells Locals de Serveis Socials Municipals. En concret a l’art 24 indica que tot municipi prestador de Serveis Socials ha de crear el seu Consell Local de Serveis Socials.

Els consells municipals de serveis socials són òrgans col·legiats de participació comunitària per a l'assessorament, consulta, proposta i participació en matèria de serveis socials en els municipis. Les seves funcions seran determinades per la normativa corresponent del municipi. En el cas que el municipi no disposi de cap regulació , seran com a mínim les següents:

a)    Deliberar sobre l'orientació general dels serveis socials al territori de referència.

b)     Fer propostes i suggeriments als consells territorials, als consells supramunicipals i/o al Consell General de Serveis Socials.

c)     Fomentar la coordinació de la programació i les intervencions de les administracions, les entitats privades i la iniciativa social en el territori, d'acord amb els criteris del Pla estratègic, la Cartera de serveis socials i el pla local en matèria de serveis

d)    d) Emetre un informe anual i fer-ne difusió per mitjans telemàtics i altres que es considerin  adients.

e)    Aprovar el reglament de funcionament intern del Consell municipal.

f)     Altres que l'administració a la qual estiguin adscrits els pugui encomanar.

Segons indica el Decret, la determinació de la composició i el règim de funcionament dels consells municipals i, si escau, dels de districte o dels d'entitat municipal descentralitzada, és competència de cada municipi. En tot cas, hi ha d'haver representants dels ens locals, de les persones usuàries, de les entitats representatives dels interessos ciutadans, empresarials, sindicals i professionals, de les dones i de les entitats d'iniciativa social, del territori.

 Els consells municipals de serveis socials han de comunicar a la Secretaria del Consell General de Serveis Socials la creació, modificació o supressió dels òrgans de participació, a efectes del corresponent registre de consells de participació local, donat que forma part de les seves competències, el control i registre dels mateixos.